Posta de sol
S’han alertat els sentits quan passeges mirant-me
A la llum d’un posta de Sol de tardor
Els reflexes del mar s’han fos entre els cabells
Que es remouen amb l’aire calent del meu cos.
I penso que soc algú amb molta sort
Quan et veig navegant per tots aquests racons
I m’abraces quan penso en tots aquells records
Que em transporten a ser cada dia millor.
I em desfaig si et beso
Em parles i no et sento
Si poguéssim parar el temps
I perdre’ns al no res.
No vull pensar que et perdo.
S’han esquinçat les cobdícies al veure’t mirant-me
A la llum d’una posta de Sol de tardor
Les nostres veritats són tant bèsties que aplanen
la terra i el mar per sentir-nos millor.
I penso que soc algú amb molta sort
Quan et veig navegant per tots aquests racons
I m’abraces quan penso en tots aquells records
Que em transporten a ser cada dia millor.
I em desfaig si et beso
Em parles i no et sento
Si poguéssim parar el temps
I perdre’ns al no res.
No vull pensar que et perdo.
Autor(es): Joan Calvet Forment
