Punt i final
Aquesta història s'ha acabat.
Fins els collons d'hostilitats...
He reunit el valor, t'ensenyo el meu dit.
Amb tu la feina és un infern.
Ningú t'aguanta, és ben cert.
Qui collons t'has cregut per parlar-me així?
Sempre que em crides, em jutges en públic,
et juro que em fas vomitar.
Aparto mirada, m'escups a la cara,
somrius perquè et creus important.
Quants cops més t'hauré d'aguantar?
Estàs content de ser com ets?
El seny per sota dels diners.
Un estatus fictici esclafant els demés.
Sempre que em crides, em jutges en públic,
et juro que em fas vomitar.
Aparto mirada, m'escups a la cara,
somrius perquè et creus important.
Quants cops més t'hauré d'aguantar?
N’estic fart, punt i final.
