Putema
Sonen Sonets perduts en la mètrica del melic que ara esquena amunt amb copets recargolats als
pèls decoren pellofa bruta.
Ho faig perquè ho necessito
Ser poeta-puteta i oh tot teus tants són ulls que repassen els estants de la producció de la màquina
de l’ego qu’infla fins que rebenten les ninetes i corquen amb l’ànsia de qui també vol ser cap cosa
allà i bravo.
Ho faig perquè ho necessito.
Certamen i certituds; el plaer no era amagar-se entre plomes sinó esquitxar-les davant de les barbes
que ara aplaudeixen la meva buidor cap endins i camp enfora i avui i demà i horitzons de sexe partit
xucleu-me que ho he aconseguit i ara els dits se’m rendeixen al dir corrupció instintiva atrapada en
grafies que redecoren la meva façana modesta fagocitada en la cresta d’un gall que va perdre el cap
abans de la mutació absoluta.
Però ara m’escolto ara em llegeixo ara em soc firma i firmament i el que vull és
llepar-me el cul
i raspar-me el cul
i estimular-me el cul
Amb paper de llima
Fins que un dia,
la il·lusió sagni a raig.
Autor(es): Pep Sanz, Miquel Rossy
