Quan m'enfado
Quan m’enfado, no m’agrado
Necessito demostrar-ho
La ràbia que em neix, són ganyotes quasi paraulotes,
Noto com creix, un pas més i explota, explota, explotes
Sents el mateix, vas apuntar en unes notes
Que un fill obeeix, i aquí t’equivoques, aquí t’equivoques.
És l’stress, no puc més,
Crido i res, i no recordo quan jo en tenia tres.
Quin orgull, saps què vull?
Sentir-ho al revés
Quan m’enfado, no m’agrado
De la calma, m’acomiado
Deu ser el cansament, o gana o set o son o nervis
Potser no ho entenc, no s’explica en els proverbis,
Un ritme tan lent, sempre amb pressa, sempre amb pressa,
Jo era molt pacient, però aquesta goteta ja vessa, ja vessa.
No vols berenar? He sucat massa el pà?
Ha sigut ton germà?
O hi ha coses que potser em vols explicar?
M’has sentit? Què t’he dit? Cap al llit!
Quantes coses que comporta un crit.
Quan m’enfado, no m’agrado
Faig la cara de llenguado
Tens els anys que tens, tot i anar de cul
L’adult fa d’adult, tu fas el que sents
Respiro un moment, l’orgull aparcat
Aparco el passat, perquè tu ets el present
Quan t’enfades, ja m’agrades
Agafo oxígen més vegades
Quan t’enfades, ja m’agrades,
Amb les mans ben agafades.
