Que no torni a passar
Un dia jo et preguntava
per la vida que havies viscut
i amb llàgrimes als ulls m’explicaves
com eren els pares de forts.
Un dia jo et preguntava
per aquell viatge que vas fer
i amb llàgrimes als ulls m’explicaves
com vas trobar un nou món.
Temps de guerra lluita i por
van ser els anys que tu vas viure,
però amb la força d’un canó
vas explotar de coratge.
No, que no torni a passar!
No, que no torni a passar!
Estimem la terra
per no tornar a marxar.
No, que no torni a passar!
No, que no torni a passar!
Estimem la terra
per no tornar a marxar.
Un dia jo et preguntava
per quan el van venir a buscar
i amb llàgrimes als ulls m’explicaves
l’últim record d’aquell petó.
Amb l’esperança d’allò que estimes,
però que et van fer abandonar,
el desig de tornar a casa
buscant allò que et van trencar.
Temps de lluita, esperança i por
us esperaven amb la mare,
fins que el cor va reclamar
tornar a creuar les muntanyes.
No, que no torni a passar!
No, que no torni a passar!
Estimem la terra
per no tornar a marxar.
No, que no torni a passar!
No, que no torni a passar!
Estimem la terra
per no tornar a marxar.
No, que no torni a passar!
No, que no torni a passar!
Estimem la terra
per no tornar a marxar.
No, que no torni a passar!
No, que no torni a passar!
Estimem la terra
per no tornar a marxar.
