Referents
Mira’t, no sabies representar,
No pensaves ser bona actriu,
Però al teatre principal vas actuar.
Parles les paraules d’un poeta,
Tens la paciència d’un planeta.
Totes les flors tenen el teu perfum.
Creix i creix, i el teu pit un salvavides,
Una llum a la deriva.
La mitja lluna del teu ventre,
El nostre port.
Del record seràs la imatge més latent.
Il·lustrar la teua vida sobre un llenç.
I al mirar-lo imaginar-me el teu alè.
I amiga sempre seràs.
Seràs sempre referent.
Va com vols, va com volem.
Seràs aigua i seràs vent.
Cauran els ponts, cauran valents.
Però mantindràs el seny,
Portes la vida al caminar.
Sembraràs de coratge i exemples al món.
Perquè mai moriran els consells ni les veus,
D’aquelles que un dia varen ser.
La nostra veu.
Que els teus crits travessen els cors
D’una terra malalta.
Fa que s’obriguen clars a la nit
Que alliberen estels.
I que em mostren les sendes perdudes
Que van cap a tu.
I caurà sobre tu, la immensitat.
