Reina de les pomes
Com un laberint, t’hi fa perdre per dins
És la vida que s’enfronta al carrer de la mort
Amb un somriure tímid, la seva olor de mar
És l’ombra d’un núvol que no s’acaba mai
Ella serà reina de les pomes
I t’injectarà el so de les seves ones
En aquest jardí quatre pins s’alcen al sol
Veuen com passa el temps a recer del vent
La reina de les pomes el farceix de flors
És la visió d’una il·lusió que no s’acaba mai
Autor(es): Pol Purgimon
