Reinicie
Recordes quan els arbres ens contaven que les pedres eren dents ?
El vent llaurava la pols en les tombes de la gent d’un altre temps.
Jo només desitjava un bes de llavis del misteri i el secret.
Els homes treballaven amb la lletra del suor sobre la pell.
L’atmosfera era segura, les paraules no tenien cap de pes.
Jo només desitjava un bes per convertir-me en un devot confés.
La foscor d’aquestes aigües em fa por.
Des de l’horitzó arriba una remor.
Tremole davant l’abisme del final i reinicie.
Autor(es): Òscar Briz
