Res de nou
M’han estripat els corbs,
i tinc el cor corcat cap cop d’encert,
tot és incert dins el meu cap
els dies corren com reguers en sec
la pell es cou, el cos es mou
però sense alè
plou a dins de casa, i et busco com un cec
res de nou em passa,
res de nou...
Res que em puguis fer, doncs ja he amagat el bec
i avui estic trist perquè tot el pis
s’omple d’esquers
res que em puguis dir, no tinc ni un xic de sort
sé que el camí està molt lluny d’aquí
hi arribo a poc a poc
l’únic cert és ploma, violant un full en blanc
verge com la poma, abans d’Adam
l’únic cert s’esborra
quan encara erets meva
verge com la poma,
abans d’Adam i Eva
Autor(es): Francesc Pla Jiménez
