Resist and Fight
La vida és cursa d’obstacles,
jo l’atleta que ensopega.
He guanyat varies vegades
i he perdut buscant drecera.
L’experiència m’interpel·la
i la consciència em desespera.
No sé trobar la manera
de poder tirar endarrere.
Si et digués que no em limita
tu sabries que és mentida.
Però, neva’ give up amiga,
els límits són estereotips.
La música per què és,
si no és per explicar la vida.
Les emocions i els drames
poden ser cultura viva.
No existeix més que el present.
El passat no és permanent.
El futur no el tinc en ment,
sempre no day, but today.
Sóc estudiant d’aquesta vida,
he esquitxat tinta en molts exàmens
i ja et dic jo que no hi ha llibre
ni “xuleta” que t’empari.
El meu somni principal
no és viure de la música.
Vull viure el suficient
per viure amb la música.
I escolta’m,
sé que no sé pas cantar.
Però escolta’m,
perquè tinc un missatge que donar.
Uh, oh, Resist and Fight.
You have to Resist and Fight.
You know, Resist and Fight.
There is no life but this.
Sempre penso que resistir
és la millor arma possible.
Però també s’ha de lluitar
perquè si no és fàcil rendir-se.
La lluna té dues cares,
una fosca i una clara.
Ni més bona, ni dolenta,
totes dues la defineixen.
Res és perfecte,
ni la causa, ni l’efecte.
Ser difícil és difícil,
però ser fàcil no és tan fàcil.
Sóc dèbil, sóc fort.
No sé que em passa dins del cor.
Semblo tenir certa por,
tot i sentir que estic fet d’or.
Clicar al rewind,
redescobrir tants bons records.
Sé que he tingut sort,
això fa que no creixi tort,
sentint el terra en cada passa
no deixo pas anar l’espasa.
No existeix més que el present.
El passat no és permanent.
Autor(es): Marc Serrano
