Resistència
Guitarra dura,
això no és sols cançó.
És reivindicació
contra la meva pròpia por.
No puc seguir així.
El meu cor sembla morir.
I si no fos pel teu suport,
jo ja no seria allí.
Sembla mentida saber
que no hi ha un per què.
Em sento ignorant
de la meva pròpia sang.
Si pogués trobar l’enigma
es curaria el meu estigma.
Però no hi ha solució,
això és culpa del meu cap, cabró!
Culpa, per què?
Solució, no hi ha res.
Malestar, provoca el saber
que no gaire hi puc fer. No, eh!
La decisió,
conté estima, ho sé.
Ser fort, també.
No morir. No, no, no eh!
Haig d’aguantar la tempesta,
abans de seguir amb la festa.
No haig de tenir por
del meu propi jo.
Agafar un sol color,
pintar la meva bandera.
Seguir el meu camí
sense perdre la resistència.
Seguint amb la protesta,
no oblidaré a la resta.
No faré cap contesta
al mirall i al tall de la seva aresta.
Simplement miraré,
com el meu jo paral·lel
intenta destrossar
el nostre propi anhel... el, eh!
No em deixaré emportar
ni per la por, ni la frustració.
Simplement amb esforç i desgast
aguantaré ferm per lluitar.
Sense crear fronteres,
ni tan sols etiquetes,
voldré fer esmena
de la meva pròpia pena. Eh!
Haig d’aguantar la tempesta,
abans de seguir amb la festa.
No haig de tenir por
del meu propi jo.
Agafar un sol color,
pintar la meva bandera.
Seguir el meu camí
sense perdre la resistència.
Haig d’aguantar la tempesta.
No haig de tenir por.
Autor(es): Marc Serrano
