Respectuós discrepo
El que més m´agrada del color d’aquest matí,
tan si és gris o blau no és sols per mi.
El nivell del mar avui m´ha fet sentir content,
veig que encara estic per sobre d´ell.
Hora d´adonar-se que és més fàcil caminar
quan es posa un peu davant de l´altre, compassat.
L´amor és així, per tot.
Potser és una trampa per caçar animals ferits,
un parany per adormir els sentits.
Però no em consta pas. Cap indici clar.
El que més m´agrada d´una nit al teu costat ,
tan si té punts blancs o és negre al buit,
és poder mirar-la sense por de preguntar,
esperant respostes que no vull.
Hora d´amagar-se de les bruixes, sota el llit,
com dos nens que es pensen que no els veus fent l´adormit.
L´amor és així, per tot.
Potser és un miratge, una farsa, una il·lusió,
un castell de focs sense explosió.
Però no em consta pas. Cap indici clar.
El que més m´agrada d´aquest dia com avui,
tan si és blau o gris, humil, jo hi soc.
Ja no és la primavera, allò que més m´altera.
Tampoc és el teu rostre, allò que més s´enfonsa en el oblit.
Em dius que m´equivoco, que tot és tal com era.
Respectuós discrepo, t´odio però et somio cada nit.
Calladament m´emprenyo, serà que em desespero,
si tot el que és possible és en caiguda lliure, des d´ahir.
