Ressorgiran
Cau la nit i no em trobe,
dorm al ras i no és el cas,
surt el cel i no em cerque,
carrers i cases ploren cansats.
Cau la nit i s’encén el cel,
Damasc en flames ara és normal.
Dels tres pilars ja no en queda cap,
sols tenim por, fam i soledat.
La terra és presonera.
Del cel fugen les estreles.
Jo busque les molles per tot el desert,
només, per anar amb elles.
Fugir no és la derrota,
si vas buscant l’amor.
No em pare, ni em case,
viatge sense pudor.
La lluna ens il·lumina
a la nit mediterrània
i ara ens fa d’orientador.
Fugir no és el coratge,
fugir no és tindre por.
No em pare i avance,
no em pare i descanse.
Viatge amb estafadors.
Ressorgiran paraules en el cel
i sortiran flors a tots els canons.
Ja no hi haurà
més morts en aquest món.
Farem, d’aquest,
un lloc meravellós.
A Grècia les coses no són com ens
van contar.
En camps ens retenen, no ens deixen
avançar,
fronteres recorden tot el que va
passar: feixisme i racisme allí els van
arrossegar.
Ressorgiran paraules en el cel
i sortiran flors a tots els canons.
Ja no hi haurà
més morts en aquest món.
Farem, d’aquest,
un lloc meravellós.
Un dia vaig somiar en poder creuar la
mar en busca d’una
vida dient adéu al meu passat. Del
somni he despertat, les fronteres
s’han tancat,oblidant-nos de per
vida en un camp de refugiats.
Guerra? Violència? No veig res de
coherència.
Dadaab, Kakuma, Jabalia, focus
de resistència.
Ens podran llevar la vida, però mai
no la consciència, perquè un poble
fort i unit ressorgirà d’entre la
cendra!!!
