S'obren les portes
Quan senti que el món m'atrapa
al mar me n'aniré
i tancaré el ulls
i amb l'horitzó em fondré.
Esperaré que els núvols
tenyits de taronja i lila
m'omplin els ulls de vida
de presents i somriures.
Deixaré que el garbí
bufi suau dins meu
enduent-se el que pesa
i el que ja no cal.
I el cant de les onades
al trencar-se a l'espigó
deixaré que el meu cor sani
esvaint-ne tota por.
Oh, mar estimat,
moviment dansant
gira i gira la Vida,
avui torno a ser al teu costat.
I al mar agafaré força
per perdonar al món de gris
i inflaré les veles
per navegar el meu destí.
Unida a tots els cors
que hem escollit la pau.
Que hem escollit mirar-nos
amb els ulls de l'Amor.
Present, present,
s'obren les portes.
Autor(es): Laia dels vents
