Salta cares llargues
Quina gentada acampada a un món sense colors,
a ont tots som potros, creixent dins una manada,
m’agafen arcades, potera,
quant veig falses alabances
caminant damunt sa cera
Anant a cavall, entre es dos pols,
somiant amb la vall i evitant males olors.
Canta a cada casa, salta cada cara llarga
balla sa batalla, amb s’ànima d’arma
moriré amb s’intent, de viure es moment
de ser conseqüent, amb lo que diu es vent.
Es convertirà amb un art, veure’t quant ja estigui fart,
quant totes ses mentides, quedin un tros apart,
crec que ets oblidat, s’amor que t’he tingut,
quant es besos han caigut, dins aquet puta embut,
i ets perdut el nord, jo quant el perdi estaré nord, sord
En aquest món de renous que ja no tenc ous,
no soc un incoscient, vaig cap as futur,
però visc es present, i me sent i m’assec,
davall aquet cel de dubtes, vull que m’agafis fort,
que ses costes son molt dures.
Canta a cada casa, salta cada cara llarga
balla sa batalla, amb s’ànima d’arma
moriré amb s’intent, de viure es moment
de ser conseqüent, amb lo que diu es vent.
