Sense dir-te res
Deixa’m que et pense, que t’invente;
Deixa la porta oberta, amor, tota la casa,
Deixa obert el balcó sobre la plaça,
Deixa el colp dels geranis en la reixa.
Si el rossinyol, en els llorers es queixa,
Si el vent els fulls del calendari passa,
La llima en l’alacena dins la tassa,
La lluna sempre lluna i la mateixa...
Deixa’m que et mire com volia abans,
Deixa’m que et mire, sense dir-te res
Des del cap, des dels peus, fins a les mans.
Per a mirar-te sense més ni més,
Trie els silencis i m’agraden grans
I els fas estelles amb el bes, després.
