Sense límits
Amb molta diferència
de temps i de camí,
amb molta consistència et vaig descobrir.
Vital en l’existència
et vas tornar per mi
i ara mica en mica compartim el destí.
No puc definir
ni et puc agrair
tants i tants instants.
L’amistat no es busca
resulta inusual i inesperat.
Incidir en el centre
del cercle que la vida t’ha creat.
Integrar l’essència del teu astre
sense límits i amb veritat
per sentir-te un germà.
Veig i empenta totes les petites merdes que ens desvien de la nostra amistat.
Pren consciència que per molt que plogui i nevi estaré immòbil sempre al teu costat,
tens la meva mà aquí.
No hi ha ningú que ens pugui prendre
aquest vincle tan real
que ningú podrà trencar.
Veig i empenta totes les petites merdes que ens desvien de la nostra amistat.
Pren consciència que per molt que plogui i nevi estaré immòbil sempre al teu costat,
tens la meva mà aquí.
Veig i empenta totes les petites merdes que ens desvien de la nostra amistat.
Pren consciència que per molt que plogui i nevi estaré immòbil sempre al teu costat,
tens la meva mà, sí.
Veig i empenta totes les petites merdes que ens desvien de la nostra amistat.
Pren consciència que per molt que plogui i nevi estaré immòbil sempre al teu costat,
tens la meva mà, sí, aquí.
Autor(es): Joan Barranca, Aleix Burgués / Joan Barranca
