Senzilla i planera
Parlo una llengua senzilla i planera
No es de cap imperi, és el parlar de la terra.
És la llengua d’aquelles que humils però valentes
la van seguir defensant.
Parlo una llengua petita i modesta
però no l’han fet caure amb tres-cents anys de guerres.
És la llengua d’aquelles que humils però valentes
la van seguir parlant.
L’avi la parlava d’amagat
Sempre fluix, no ho sentissin els guàrdies.
Subalterns i enemics de l’Estat:
els derrotats convertits en uns pàries.
Li explicava el seu avi que un rei
Per Decret va prohibir la paraula
I els tenia en símbol de poder
El ganivet ben lligat a la taula
Parlo una llengua senzilla i planera
No es de cap imperi, és el parlar de la terra
És la llengua d’aquelles que humils però valentes
la van seguir defensant.
Parlo una llengua petita i modesta
Però no l’han fet caure amb tres-cents anys de guerres.
És la llengua d’aquelles que humils però valentes
la van seguir parlant.
Sóc d’un poble petit i humiliat
com tants altres per creus i corones.
És qui guanya qui escriu el relat,
és a l’ombra que lluiten els pobres.
Deixarem pels que vinguin demà
allò que no es pot prendre amb la força.
I que recordin quan els sentin parlar:
Les paraules amb sang no s’esborren.
I si avui viu és gràcies als morts
Que pels segles dels segles se’n tingui record.
Moltes generacions aguantaren els cops
Però l’arrel no la mata el garrot.
Parlo una llengua senzilla i planera
No es de cap imperi, és el parlar de la terra
És la llengua d’aquelles que humils però valentes
la van seguir defensant.
Parlo una llengua petita i modesta
Però no l’han fet caure amb tres-cents anys de guerres.
És la llengua d’aquelles que humils però valentes
la van seguir parlant.
