Sóc una bèstia!
Alba! Alba! Sé que et vaig fer mal vaig deixar-te a l'estacada a tu et manava el rol de mare i jo era un geni a la guitarra!
I el meu somni em cremava, i vaig tocar el dos.
Quin futur més gris de merda, incertesa i carretera, quantes nits a dues veles, nits de bolos sense audiència sense el llum de els estrelles, i vaig tocar el fons...
Quantes veus van callar quan en aquesta peripècia ni hospitals ni drogues dures, ni atestats de policia, ni empenyorar-se la guitarra, ni anar al llit amb criatures. Però puc sentir la veu de l'Alba. Sempre tan dins.
Alba! Alba! I vaig seguir apostant pel meu somni a la guitarra, renunciant a més carreres que el meu camí sense dracera no és camí per tarambanes i vaig rodar el món.
I la insistència fa la ciència, tot funciona, tot en marxa i la premsa ja em respecto, els que programen em contractem la gent fa seva alguna peça, surto en globo, sóc una bèstia! Estic volant, no tinc cap pressa. Quantes veus van callar quan aquesta peripècia ni hospitals, ni grogues dures, ni atestats de policia, ni empenyorar-se la guitarra, ni anar al llit amb criatures. Però puc sentir la veu de l'Alba. Sempre tan dins. Alba! Alba!
Autor(es): Xavier Iniesta, Eduard Iniesta
