Somriures
Si tens el mateix record d’aquelles nits,
El mateix record d’aquells instants quan fèiem veure
que no ens havíem vist.
Sabràs que després de tot aquest temps,
Només podem recordar aquest silenci.
I com cansa,
Amagar somriures, marxar sense dir res,
Escoltar que mai no ho haguessin dit de tu.
I perdre històries que saps que hauria viscut.
I sabent que passi el que passi sempre seràs una decisió.
I sentint a través de tantes cançons,
A allò que mai li vam saber tampoc posar paraules
I sabent que tants cops a aquesta màgia del passat
Li hem intentat posar nom per entendre la tristesa d’avui.
I com pesa el teu somriure,
I el dels qui saben per què.
I com pesa que des de fora pugui semblar tot normal.
I sense por de dir-ho,
I sense saber perquè,
Veurem callats com de nou
Sembla molt millor seguir esperant mentre,
Amaguem somriures, marxem sense dir res,
Escoltant que mai no ho haguessin dit de tu.
I perdre històries, que saps que hauríem viscut.
I sabent que passi el que passi sempre serem una decisió.
Autor(es): Llars
