Sota el nostre cel
Recordo aquella nit
que el cel era tan buit,
sentíem el seu fred
amb la punta dels dits.
Dits que agafaves
amb la teva mà,
sense esperar res,
deixant-me anar.
Recordo aquella nit
que mai m’oblidaves,
corries i t’era igual
saber on et portava.
El color dels teus llavis:
un blau que mai s’acaba.
La lluna que s’amaga,
i no vol marxar.
No hem après com són els demès.
