Súplica per ser enterrat a la platja de Sète
La descarnada mort que no em perdona pas
haver sembrat de flors les fosses del seu nas
em persegueix amb zel pueril.
I així encerclat de prop per tants enterraments
crec que haig d'actualitzar d'un cop el testament
i afegir-hi un codicil.
Suca a la tinta atzur del gran golf occità
suca la teva ploma amic meu escrivà
i amb el més impecable traç,
anota el que han de fer amb el meu pobre cos,
quan l'ànima s'esquinci des del moll de l'os
i tots dos trenquin el seu llaç.
Quan el meu esperit per fi hagi revolat
com féu el d'en Gavroche i els grans desheretats,
noies obreres, nens pillets.
Que al meu indret natal el cos em sigui dut,
dins d'un vagó de tren, a fer el recorregut
camí de l'estació de Sète.
El nínxol familiar, aneu a fer-hi un tomb,
per dir-ho en to vulgar, està de gom a gom,
que algú hi en surti no ho veurem.
No al menys pròximament i sento que no puc
dir a aquella brava gent: correu enllà el maluc,
feu lloc als joves que arribem.
A la vora del mar, prop de l'onatge blau,
caveu la terra humida i feu-me un petit cau
la casa d'on ja ningú n'ix.
Tocant dels meus amics d'infància, els bons dofins,
al llarg d'aquesta platja amb grans de sorra fins,
a la platja de la Corniche.
És una platja on se sap que en cap moment
ningú no es pren Neptú massa seriosament
on si una barca fa naufraig,
se sent al capità cridant a dret i a tort:
abans de saltar al mar salveu el vi de bord,
mamem fins que no en quedi un raig!
Allà amb quinze anys complits quan va arribar el moment
en que gaudir tot sol ja no era suficient,
el tendre amor vaig descobrir,
Autor(es): Georges Brassens
