Tango
L’orquestra de “La Punyalada”
tocava un tango dolç i fi
i jo vaig anar a n'el ball aquell
per ballar i poguer-me divertir.
Em vaig fer amic amb una nena
guapa i rossa com un fil d’or
i al veure-la tan encisera
tot desseguit vaig declarar-li el meu amor.
Mentres aquell tango ballàvem
amb frases dolces com la mel,
vaig procurar fer-la meva
i ella em jurà ser fidel.
I al cap de molt poques setmanes,
ja vaig anar-la a acompanyar
i allà a les platges de Sant Elm
nostres passos vàrem encaminar.
I allà a sota d’una penya
contemplant el mar immens,
nostres llavis s'ajuntaren
i tot seguit vàrem perdre els coneixements.
I ella s’entorna tota roja
i jo vermell com un pebrot
i per més que ho intentéssim
cap gosava dir-se un mot.
Però la nena, més refeta,
s’alça i baixet em diu:
- Anem, que el sol se’n va a la posta
i som molt lluny de Sant Feliu.
Vaig anar un quant de temps en crosses
siguent la burla de la gent,
sentint que tot baix murmuraven:
- Li ve d’un tango que li ha anat molt malament.
Des de llavors, quan sento música,
em ve una mena de tristor
perquè recordo aquell tango,
causa de ma perdició.
No voldria que cap més rossa
em tornés a carregar els neulers.
Fora tangos ni romanços,
jo no vull ballar mai més!
Autor(es): Popular
