Tant de bo mai més hagi de posar-me jersei
Pensava “tant de bo mai més porti jersei!”
Plegava de l’escola, estava content.
L’estiu començava, les festes també.
Santa innocència i tot el temps per davant,
sentia un clam.
Pensava “tant de bo
mai més hagi de posar-me jersei,
m’agraden molt més la platja i els gelats
i tenir molts dies per jugar”.
Pensava “tant de bo
mai més hagi de posar-me jersei,
m’agraden molt més la platja i els gelats
i tenir molts dies per jugar”.
Recorda aquelles tardes a ca l’Albert,
a cal Toni, a cal Guillem o a cal Xavier
i a casa, a dalt d’aquells dos cirerers
s’anava atipant.
Pensava “tant de bo
mai més hagi de posar-me jersei,
m’agraden molt més la platja i els gelats
i tenir molts dies per jugar”.
I a la piscina feia sol,
i amb bicicleta feia sol,
fent una orxata feia sol,
al llit avall quedava el llençol.
Pensava “tant de bo
mai més hagi de posar-me jersei,
m’agraden molt més la platja i els gelats
i tenir molts dies per jugar”.
Pensava “tant de bo
mai més hagi de posar-me jersei,
m’agraden molt més la platja i els gelats
i tenir molts dies per jugar”.
El sol se’n va més tard,
bona època de l’any i bon remei,
semblava que allò no acabaria mai,
dies i dies per jugar.
Autor(es): Pau Torrens, Trau
