
Taronges
Vine-te'n a l'horta & mi
a minjar taronges;
les millors són les d'ací,
del camp del veí.
De repen' se'n va la llum,
no van ês relonges;
ja comença a 'ixir-me fum:
estic banyat i no 's pixum.
Necessite huidar l'ou,
que siga nou to' lo vell:
si tu me peles la pell,
te minjaré 'l gallonet
aspaiet…
Blau és el color del cel,
roig el del meu cor;
si vols, ho farem a pèl:
no tês de quê tindre por.
(Au país deus iranges)
De las meas tèrras lonhècas,
on l'ivèrn ei fred e estèrle,
que saunègi d'un gran viatge
dinc au país deus iranges:
qu'arribarí dinc a l'òrta
e que butarí la pòrta,
bailinarí lo hasan,
qui's quilharé per davant
e minjarí los tos iranges
plenhe de xuc, a huèc de caixaus;
minjarí los tos iranges
devath la lutz d'un cèu suau
mès aquò n'ei, mès aquò n'ei
pas qu'un saunei, un saunei
e dins lo lheit
que'm mòri de ham,
que'm mòri de fred.