Té un carrer
Hi havia una vegada una jove pubilla passejant amb la seva àvia per la vila de Sant Dallonsi de Jat’hodiré, i amb això que en arribar al centre històric ella alça la vista per conèixer el nom del carrer.
Qui es aquest senyor de nom estrany? li pregunta a l’avia i ella que l’única universitat que havia trepitjat és la de la vida, decideix empescar-se-les per impressionar la seva neta. Així que ja ho sabeu, quan no sapigueu què dir, feu com aquella bona senyora, esmoleu la imaginació i exclameu,
que be ho va fer, té un carrer
que be ho va fer, té un carrer (x2)
Potser va saltar des d’un campanar
pensant que podria volar
i el primer a la lluna arribar
Potser va aturar 50 elefants
que creuaven els Alps dansant
amb un tutú i un turbant
Potser va clavar al terra un pal gegant
i va cridar no pots passar
a un dimoni que passà per-llà
que be ho va fer, té un carrer
que be ho va fer, té un carrer (x2)
Potser es va pintar el cotxe negre i groc
per poder aparcar mes a prop
quan porta el fill a l aeroport
Potser va caure pel penya segat
Amb el pal selfi a la ma
El postureig el va matar
que be ho va fer, té un carrer
que be ho va fer, té un carrer (x2)
Tothom esperava el conillet
mira el marit, pica l’ullet
i del barret treu un xumet
Potser, només pot-ser, pot ser que estiguis una mica amanit
i és per això que estàs tant pansit
Potser 200 dansaires otomans
giren contents al seu voltant
somriuen i piquen de mans
que be ho va fer, té un carrer
que be ho va fer, té un carrer
