Temporada
He baixat la roba d’hivern
L’he posada tota a rentar
Que s’ha omplert de pols i d’oblit
Mentre han volat faldilles
I els dites que s’han tenyit de tots els colors
Entre nits eternes i copes i glops
I els mugrons al vent se m’han eriçat
Que fa massa fred per vestits escotats
Com el que he portat per rebre’t, a tu i a un refredat.
He vestit de gala el meu llit
I he posat el caldo a bullor
Fins i tot el meu llimoner
Sembla que està apunt d’hivernar i sé
Que de més verdes en maduraran
I em perdré entre els riures vora de la llar
I l’escalf del foc em farà sentir
Totes les paraules que ja no puc dir
I arriba la temporada de carxofes
I de moniatos al seu punt
Sóc molt més fan de les castanyes
Que de carbasses com a cops de puny.
No se n’ha parlat prou del fred
Que ens reclou i ens glaça l’alè
... les de llauna ja no caldran
Que les bones ja han madura però
Si en cara no en tenen, ja tornaré
Que sóc molt tossuda, no t’ho negaré
I si és massa tard, t’ho faré saber
Si s’han fet amargues ja no les voldré
I arriba la temporada de carxofes
I de moniatos al seu punt
Sóc molt més fan de les castanyes
Que de carbasses com a cops de puny.
Autor(es): Clàudia Cabero
