Terra banyada
Es rostre sec s’inunda, torna minúscul i se camufla.
Es meus dits ja te reclamen però a tu es peixos te sobrepassen.
Plena de buidor i insomni, es record flota sense equilibri.
Es temps passa i sa fredor s’instal·la i no sé es motiu encara.
Digue'm que plores a moments.
Digue'm batalles a vegades.
Digue'm saquet, amor i ja basta…
Es estels que mos cercaven, varen ploure una nit clara.
I tu perseguit per sa certesa i s’aroma a terra banyada.
Nin que li cantes a una altra. Falla una cara, me poses s’altra.
I és que sa pressa te mata.
Autor(es): Maria Jaume
