Terrats
Sempre als terrats,
hi ha històries precioses,
amb regust de derrota,
de misèria i vi.
Que tots hem begut,
de les mans que ens estimen,
des dels ulls que ens odien,
en la incerta vida.
Llençols lluiten contra el vent,
que ens porta flors i mel,
que ens porta pors, hiverns.
Terrats,
sempre posats allà,
a sobre la ciutat,
que no volem mirar
Sobre els terrats,
hi ha moments que ens destrossen,
com la jebra a la rosa,
que ens vol punxar,
el goig, l'alegria,
la tristesa més dura,
el record que no ens deixa,
seguir endavant.
Llençols lluiten contra el vent,
que ens porta flors i mel,
que ens porta pors, hiverns.
Terrats,
sempre posats allà,
a sobre la ciutat,
far de llums i de veri,
d'aquell incert destí,
que no volem mirar.
