The Putxinel·lis Blues
Ja fa temps que penso que el món no ha existit
Que tot es mentida com passa en Matrix
Ens filmen la vida i ens posen el so
Ho pengen al núvol que bonic que és tot
No val a que pensis només cal somriure
Perquè a la Selfi quedem prou bé.
Som com putxinel·lis en mans de l’atzar
Si pugen les borses si baixa el mercat
No sabem que venen potser algú ho sap?
Compra, compra, compra gasta’t els diners
No portis problemes i pren-te les pastilles
No et despertis ara que bonic que és tot
Que bonic que és tot
Que bonic que és tot
Que bonic que és tot
Que bonic que és tot
Que bonic que és tot
Vull anar-me’n d’aquesta presó
Car que sigui de mel i mató
Vull tallar cadascun d’aquests fils
Que ens fan moure com a maniquins
Vull veure com puc canviar aquest món
Car que sigui tan sols un instant
Vull sentir que tot no ha estat en va
Que alguna cosa podrà canviar...
Ni Wall Street,
Ni el teu rei,
Ni l’Ibex 35,
Ni el teu president,
Ni el FMI,
Ni el papa de roma,
Ni l’OCDE,
Ni el gran gurú
Ni el Dow Jones,
Ni el teu rector,
Ni la gran banca,
Ni nostre senyor
Tots ells necessiten utilitzar-te
Sense tu ells no són res
No deixis que ells pensin per tu
Ja és hora
Ja és hora de que despertem ....
Vull anar-me’n d’aquesta presó
Car que sigui de mel i mató
Vull tallar cadascun d’aquests fils
Que ens fan moure com a maniquins
Vull veure com puc canviar aquest món
Car que sigui tan sols un instant
Vull sentir que tot no ha estat en va
Que alguna cosa podrà canviar...
Autor(es): Albert Ardèvol
