Titelles Del Poder
Anem a parlar en serietat,
Vivim en un estat de lladres de guant blanc i de pirates indultats.
Mentre la fam va augmentant,
Es riuen en la nostra puta cara però els continuem votant.
Sona la pandereta al congrés dels diputats
Senyores i senyors, el circ arriba a la ciutat.
Tenim equilibristes legals, lleons domesticats,
Il·lusionistes que fan aparéixer el capital.
Grans exploradors intercontinentals,
han estat en Suïssa, les Maldives, Gibraltar i Panamà.
Per últim, però no menys important,
La senyora feudal ha portat aldeans ací per a mostrar i punt.
La pressió va augmentant, ens posen la mordassa a la boca
i es pensen que ens faran callar, pues això mai!
Abans morir-me que no criticar,
Pensament cívic, l’única via d’avanç social.
Eixirem tots als carrers per a cridar ja està bé,
I cridarem tota la nit fins que els estels es caiguen,
I tallarem els fils de les titelles del poder,
Ja bufen nous vents.
Juguen al monopoli amb les nostres vides,
Ja pugen les apostes, poc a poc cauen les fitxes,
La roda gira, el rei mata un altre peó,
I al final són els pobres els que perden les partides.
Ja no es conformen amb furtar-te els diners,
Et furten la dignitat, la casa, l’esperança i l’aliment,
Una palmadeta i al carrer, tu dorms en el cartó,
jo sope caviar amb el president.
Els pirates d’ara porten tratge i corbata,
Canviat les antigues galeres per cotxes de gama alta,
El maletí per l’espasa, i ja no beuen ron
ara beuen Moët de l’últim viatge a França.
L’educació comença a estar feta un merder,
Es veu que saben que un poble ignorant no s’alça,
Les batalles es guanyen amb la ploma i el paper
Però quan no ens queden opcions, gastarem l’espasa!
Eixirem tots als carrers per a cridar ja està bé,
I cridarem tota la nit fins que els estels es caiguen,
I tallarem els fils de les titelles del poder,
Ja bufen nous vents de revolució.
