Tocar de peus a terra
És normal crear-se un escut en aquesta vida incer- ta. Els símbols, les banderes i tota la disfressa. És difícil de pair la seva realitat de merda i es fa més planer si creus que vivim en guerra. No creguis que t'alliberen les medalles que et penges. Nutrint l'ego dins teu només per superar la resta. Que si ha de ser una guerra, no sigui amb els del teu voltant. Acaba amb l'orgull que et cega i els murs que hi ha al teu cap. En tocar de peus a terra te n'adones que no és del tot real, que l'únic que et condemna es l'odi que t'està cremant. I quan per fi caiguis a terra amb un somriure extasiant. Assumiràs que mai seràs millor que ningun dels teus companys.
