Trapezis
Avui m'he mirat al mirall
sabent que no m'aguanto dret
sabent que els paradisos que recordo són en blanc i negre
La dutxa ha sigut un consol
però just sortir retorna el dol
torrents de pensaments que em paralitzen
tinc un nus al coll
Vull viure durant tota l'eternitat
en una botiga de mobles inspirada en la pau mundial
rodejat de tovalloles de colors
i d'alfombres voladores conductores d'electricitat
que empapin de felicitat
a refugi dels trapezis de l'amor
Fa temps que no sentia xiular
l'udol del lament de la ment
és sorprenent com de potent és
quan torna a aflorar amb força
Sembla que mai no hagi marxat
estic per trucar al consolat
torneu-me a casa, deu-me una espasa
estic totalment noquejat
Vull viure durant tota l'eternitat
en una botiga de mobles que m’inspiri en la pau mundial
Des d’on viure
A refugi dels tricicles de l'amor
