Tu
Hi ha qui creu que està malalta
I que frega sa demència
Per sa forma d'arrancar
Sa lluita més indomable
Que demà farà sonar.
Tu
Que saps que m'inspires!
D'aquest dia llarg i gris
N'has tret vida.
I qui ets tu
Que saps que me regira.
D'aquest pou humit i obscur
M'il·lumines.
Beneït es patiment
De conviure amb s'opulència
I arrancar desobedient
A tirar versos enlaire
Que alliberin es present.
Autor(es): Antoni Mulet
