Últim batec
Cendra, només asfalt i cendra,
és tot el que ens heu deixat fins aquí,
sempre deixeu una metxa encesa
d’una foguera que creieu extingir.
Ràbia, ens mossegueu i ràbia,
la nostra sang es tenyeix amb la nit,
som el monstre amagat dins l’armari,
que com nens us fa mirar sota el llit.
Sents com els cops de puny et trinxen les dents,
és com si fos qüestió de temps,
com l’últim batec, ja és l’únic que tens,
rebenta o amaga’t.
Cendra, només asfalt i cendra,
és tot el que ens heu deixat fins aquí,
sempre deixeu una metxa encesa,
d’una foguera que creieu extingir.
Veure’ns, i disfruteu al veure’ns
com devorem tot el que es posa al plat,
acompanyant sempre amb mirada tendra,
serviu cadàvers del vostre passat.
Sents com els cops de puny et trinxen les dents,
és com si fos qüestió de temps,
com l’últim batec, ja és l’únic que tens,
rebenta o amaga’t.
