Un cami de roses
Es vent de tramuntana se me clava dins sa pell
i ses oles de la mar son un puta desgavell,
de dalt s'acantilat amb sa jaqueta ben gelat
escolt l'amar emprenyada amb pura tranquilitat
M'asseure a ses roques fins que aturi es temporal
i és que més ben igual sigui mestral o gregal
No perdis el nord me van dir desde petit,
pilla es camí correcte que te faxi mes feliç
i he agafat es carreró cap a un món millor,
que si trop un obstacle no dubtare amb saltarlo,
assegut a s’escaló des clot d’en barceló
o d’amunt mil de pedres com a calan carabó
reflexión i m'inspir de tot allò que mir,
de tot allò que sent, lu que me fa sentir viu
un Nòmada feliç que brilla mes que es verniç
que va faguent camí, construint es seu desti
Camina, Cau aixeca
tropisa, viu, progressa
apren, escriu, intenta
estima i espresa
Es com caminar per un caminet de roses
treure es fil de pescar
o seure tranquil damunt ses roques
sa sensació d’estar estimat
fa estona que no la notes
ses coses passen lentes i es colegues no t’escolten
no te quedis dormit davall sa sombra
d’aquells ennivolats que fa uns anys alluernaven
tots es petits detalls que mus dona sa roca
sa melodia de la mar i es vent que mus trastoca..si
venía a demanar un poc de lògica
me vaig trobar una ànima fràgil i màgica
me fa tirar penvant ja res mimporta
ses coses més polides venen cuant ets tu que obres sa porta
vania a demanar un poc de unió
part de sa roqueta comença fer calor trobaràs s’estiu per obrir sa porta i amb ella troberas sa magia de sa germano
