Un final que no s'entén
Amor meu, et perdono. On t’has fet el tall?
Les llàgrimes de rímel rellisquen galta avall.
La polsera de caramels s’ha tacat de sang,
Te’n compraré una altra igual.
Per que peixis l’ós maragda.
Amor meu, no és culpa teva, el got ja era mig trencat,
La ferida no és profunda, només l’hem d’embenar.
No imitis més al gat, passa’m la colònia, et pentinaré;
Un mitjó blanc i un de verd poden ser un parell.
Amor meu, apropa’t, t’he de mocar el nas.
No hauries de vestir-te de núvia cada dimarts.
Agafa’m un pijama, et posaré a dormir,
Ara fa més fred i em penso que plourà.
Quan tinguis por, jo me’n cuidaré, podràs dormir al meu llit.
Faré un tret a la tempesta si llampega a mitjanit.
Molt endins dels teus ulls hi veig qui solies ser.
Darrera aquest final que no s’entén, hi ha tot el que vas fer.
