Un relat fet a mida
Aquest error no és nou
Per què no pares i et mires a l’espill?
Ets una escopeta carregada
Vius en un joc d’on no pots eixir
La companyia és camuflatge
No puc contar-te ja res més
No hi ha res més endins,
No hi ha res més endins...
M’he perdut al laberint dels teus ulls
camine i no sé cap on
Esperava poder escapar-me
d’una vida que em va tornar boig
Sota un cel gris de pols
Vull tancar la porta
i dir adéu per sempre
Aquelles paraules mai van ser veritat
M’he enfonsat en les teues mentides
M’estàs obligant a fugir de mi
Tanque els ulls i tot és com jo voldria...
com jo voldria
M’he perdut al laberint dels teus ulls
camine i no sé cap on
camine i no sé on vaig
No sé on vaig
Esperava poder escapar-me
d’una vida que em va tornar boig
Que em va tornar boig
Vull saber com eixir del pou
