Un tros de fang
Tu no saps com em fas sentir
com un ninot vora la caixa,
tan petit, insignificant.
A les teves mans, un tros de fang.
Tu no saps com em fas sentir
com un idiota, que compta el temps perdut
entre un ja ens veurem i un avui no puc.
Tu no saps reconèixer en mi,
aquest ninot et sembla una llauna,
jo m'arrugo i vaig oxidant-me.
El que trobo dolç a tu t'amarga,
i per allargar la tonteria que ens cremava
avui està ofegant-me
Tu no saps com em fas sentir,
tu no saps com em fas sentir,
tu no saps com em fas sentir...
Autor(es): David Carabén
