Una forma d'esperança
I només una abraçada em va fer
falta per entendre que te’n ‘naves
just després ens vem posar a plorar els dos
Veig la teva cara quan encara
preguntaves on podríem ‘nar de viatge quan sortíssis d’aquest pou
Era només una forma d’esperança
Era només una forma d’esperança
Vas donar-ho tot pel que
et semblava que ho era tot
tant que va acabar semblant
que no ens volies al teu món
Sí que en aquell temps ningú entenia
que la teva pròpia família
no et pogués donar tot el consol del món
I em poso trist veient-me
encara adolescent i gens conscient de que eres tu
la que es devia sentir més sola
I no feia falta ser gaire despert
per entendre el que volies però jo
no ho vaig saber fer
Ara que t’entenc
com crec que tu m’entens a mi
em sap tan greu
que t’ho volguéssis guardar sempre tot a dins
Em tenies esperant com em tens ara desitjant
que quan et sento al meu costat no sigui un somni
Vés allà on hagis d’anar
tranquil·la com un llac
que sap molt bé que en ell
tota la fusta sura
Jo tinc fusta de flotador
no m’enfonso i mira
que he passat en molts
moments per la foscor
I en part t’ho dec a tu
sé que m’has fet de llum
Que mai te n’has anat prou lluny
com per no veure’t
I faig tot el possible per po-
der deixar-te anar
ara ja ens hem perdonat
ja ho hem fet tot no sé que dir-te
és impossible no trobar-te a faltar
és impossible no trobar-te a faltar
Autor(es): Nico Roig
