Una mica de sol i una abraçada
Després de negra nit
després d'estar trist i avorrit
el que m'ha escrit
diu: una mica de sol
i una abraçada!
Cor xic, he envermellit avergonyit
ple d'alegria i de delit
en recordar aquells dos ulls blaus
i aquells cabells llargs i suaus
color de palla i color d'or.
Oh! aquella mica de sol
jo l'abraçava
quan li cantava una cançó
i li donava tot això:
deu poesies i una flor.
Després d'un mes de gos
després del càlid més d'agost
he vist de cop
aquella mica de sol
que jo abraçava.
El cor m'ha bategat, s'ha desfrenat
com un cavall esbojarrat
en retrobar aquells dos ulls blaus
i aquells cabells llargs i suaus
damunt la rambla de les flors
Oh! aquella mica de sol
jo l'abraçava!
Quasi plorava de l'emoció
Però se n'anava... quasi no es veia...
i s'allunyava... i ja no es veia...
Autor(es): Pau Riba
