A mitja tarda
Quan la negra nit del sol es defensi,
jo hauré vestit de paraula el silenci.
Hauré traït el son més dolç
que hauré cosit en els llençols.
Que han despenjat el teu cos nu
però m'has deixat el teu perfum.
Estic tan sol amb la calada,
d'un cigarret i un mar d'alcohol que no té platja.
Sempre tan sol, tan sol, tan sol i no m'estranya,
jo sóc com sóc no tinc remei si el cor s'escanya.
M'hauré ajupit per collir estels,
orfes de nit, petons de gel,
que em vas donar en dir-me adéu,
però els teus records, no, no, no que son meus.
Per acabar, l'últim matís,
si el temps no vol fer-te feliç,
podràs entrar sense trucar
tan fàcilment, amor, com vas marxar.
Però esperaré amb l'últim badall que neixi l'alba
i tornaré a vestir d'amor la mitja tarda.
Vestir d'amor ...la mitja tarda.
Autor(es): Josep Andújar "Sé"
