Varsòvia
Misteris que demà seran
en una frase sense entendre,
les paraules són deixades a l'atzar.
La força d'una idea que se’n va
sense cridar, sense saber perquè ha passat.
Abraça’m sempre que et sentis volàtil
en el vent que plora en silenci,
sota la pluja que mai s'acaba
no sabrem qui eren els altres
ni entendrem el seu missatge amagat,
són un silenci, i ningú mai més els podrà mai escoltar.
Varsòvia
Soviètic com l’alè glaçat
desbotonant-me en la misèria:
cada trau del mur on m’afuselles
és la història d’una absència dactilar
és la memòria, és la metralla. Foradant.
La traça bruta i negra de pneumàtics.
A la neu. La neu, que fa silenci
