Velocitat de Consol
En aquell moment que és el punt del No Retorn
un cop traspassat no hi ha cap més opció.
En aquell instant dins el més petit minut,
del dipòsit saps que és mig ple o mig buit.
Deixar-se caure a meitat del vol,
velocitat de consol.
Però arribant al terra decidir
enganyar l’estrella del destí, tot d’una.
Anar més enllà de la zona de confort,
porta , inevitable, a l’estat de xoc.
Un excés de pes, una sobre-informació,
fa difícil mantenir la posició.
Els ulls tancats, l’esperança al coll,
caiguda sense soroll.
Però arribant al terra decidir
capgirar l’estrella del destí, tot d’una.
I és petit el món per un forat,
amb el zoom obert no és pas més gran,
trenta-cinc mil·límetres abans ,
decebut, content o intolerant,...és aquí on vull seguir.
M’he donat de baixa de la pressa inexistent
mantenir la calma tot i anar caient.
No hi ha marxa enrere, no hi ha lloc per vacil·lar,
el consol el trobo en la velocitat.
M’he donat d’alta d’incompetent,
prometo ser inobedient.
Però arribant al terra decidir,
revertir l’estrella del destí, tot d’una.
I és petit el món per un forat,
amb el zoom obert no és pas més gran,
trenta-cinc mil·límetres abans ,
decebut, content o intolerant, ...és aquí on vull seguir.
