Vici a contrallum
Si no fos perquè vas marxar aquell juny
Contaria llunes al portal de lluny
Vindries amb la bici d’allà
a contrallum
La silueta que et vol marcar
i vol saber on vas
I saber on vols anar
Si l’estiu no hagués cremat pells i pits
Potser a l’ombra si estaria genial
Notaria la sang freda i els dits
Resseguirien els records d’amagat
Quan et penso, quan et penso
Venen papallones i floreixo
Quan et penso, quan et penso
Les llunes s’aturen i flueixo
i vol saber on vas
I saber on vols anar
