Vinya la sort/ Vallclara
Fi de les penes la costa la Creu
carrega a l’esquena un taüt
La lluna és plena i s’hi veuen clarors
jo pico una ametlla als seus peus
Vine amb mi
vull morir sota els teus ceps
Vinya la Sort que em facin vi
i en un bon cup jo em vull podrir
Fi de condemna la costa la Creu
porto a la butxaca un estoig
A la Vallclara se sent toc de morts
jo cremo cullera i adéu
Vine amb mi
vull morir sota els teus ceps
Vinya la Sort que em facin vi
i en un bon cup quedar-me al fi
––-
M’he trobat al fons de la Vall Clara
M’he vist com un vell que mai no dorm
Que hi fa un home sol dalt la Plantada
sinó mudar pell com una serp
D’un vell cos brut
a un nou lloc pur
Acció
Passió
Sóc jo
No cal penja’s
però on és el pal
sóc jo senyor
que esper el que fos
He anat a fer un tomb per l’Arca Plena
He vist com un llop menja guineus
Què hi fa un home sol a la Parada
sinó esperar amb temps la seva mort
D’un vell cos brut
a un nínxol dur
Acció
Passió
Sóc jo
No cal penja’s
però on és el pal sóc jo senyor
que esper el que fos
Autor(es): Pepe Sales
