Viure a la intempèrie
El darrer cop que ens vam veure
vam dir de trobar-nos després de l'estiu.
Parlàvem de petites coses,
"els nens s'han fet grans, fan el seu camí".
entre els llibres que em recomanaves
"Kafka a la platja" era el teu favorit.
Sempre que ens acomiadàvem, sentia un calfred, temia perdre el fil.
Lluitant de valent, davant del destí,
fent de les paraules petits sospirs.
Al mar immens, sota els estels,
a la intempèrie el teu lloc preferit.
No voldria mai haver fet aquesta cançó;
em trenca el cor cantar aquesta cançó.
La vida és així; és fragilitat,
carícies i cops, certeses i fe,
passat i present, encerts i errors.
Noms guardats al cor.
Lluitant de valent, davant del destí,
fent de les paraules petits sospirs.
Al mar immens, sota els estels,
a la intempèrie el teu lloc preferit.
No voldria mai haver fet aquesta cançó;
em trenca el cor cantar aquesta cançó.
Autor(es): Jordi V
