El pallasso
Aquí tens al pallasso, pidolant un somriure,
me'l dibuixo a la cara i només m'emmascara
les ganes de viure.
I tu ets la trapezista que es gronxa en la sort,
que s'enfila pel cel i amb un triple mortal
em despenges el cor.
Et faig la ganyota que sempre resulta,
només per un moment marxes com ho fa el vent
per la via més curta.
Crido i crido el teu nom però la gent et reclama,
envoltat de lleons no hi ha espai pels petons
que el pallasso et demana.
Enfilada al teu núvol i amb el món sota els peus,
tens un altre pallasso que t'ha dit princesa
i veig que t'ho creus.
A la carpa dels somnis, mentre fan jocs de mans,
pots trobar-te amagat i amb el nas ben inflat
a un pallasso plorant.
Em ruixen la cara amb flors de fer riure,
s'han mullat els cabells com els poemes aquells
que per a tu vaig escriure.
Maleïts sabatots que no em deixen seguir-te,
però quan m'he descalçat pet estar al teu costat
ja eres lluny per tenir-te.
Autor(es): Josep Andújar "Sé"
