Pensa en mi
Dóna'm aire pur per respirar-te i unes gotes del perfum
que necessito recordar-te.
Aigua dels teus llavis pel camí que no podria resistir
morir de set de tan cridar-te.
La força centrífuga del temps ha barrejat els sentiments
amb el ciment de la nostàlgia.
Sempre recalcat als fonaments d'aquest castell on dorm el temps
que he construït per no oblidar-te.
Vull aprofitar aquest fil de veu, cosir un "t'estimo" a un "amor meu"
i una carícia en el teu ventre.
Torno a despullar-me lentament mentre somrius càlidament
entre els llençols de la innocència.
Fins que en el silenci de la nit sento els batecs trucant el pit
i obres la porta del meus somnis.
Les cortines ballen amb el el vent mentre la lluna en quart creixent
vigila el cel fins que t'adormis
Et despertaré amb l'últim petó com el sol besa l'horitzó
amb el permís de la distància.
Trobaràs als porus de la pell i en les escales dels cabells
el rastre dels meus dits intrèpids.
Ja tindràs noticies, pensa en mi, penjaré l'arc de Sant Martí
quan als teus ulls pari la pluja.
Deixaré a la vora del camí el rastre fins el meu destí
fes-me un racó per quan retorni.
Autor(es): Josep Andújar "Sé"
