Havanera medieval
A la vila medieval, una reina molt soferta
en temps del règim feudal, Cuba ni era descoberta.
Plora per un trobador, el rei se'n va de conquesta,
sent una dolça cremor quan veu venir l'home orquestra.
Oh! reina meva, digueu-me Mari,
si pujo al balcó ja no hi ha qui em pari.
Oh! trobador, digueu-me Paco,
saltant el fossar, de poc que no em mato.
Llanceu l'escala que també noto
els pantis inflats, vaig com una moto.
No prengueu mal, que m'esvaloto,
porto un subidón que sento que exploto.
Dins de la cambra reial, s'enfila al cim de l'armari,
alça el vol com un pardal, com un cometa incendiari.
Perd quatre dents i un ullal, els llavis li han rebentat,
el poeta acaba encastat al tanga de castedat.
Torna el monarca afamat després de quatre anys de guerra,
la dama espera al valent al fons del pati a mà esquerra.
Marxen a l'habitació, esmola les dents de serra,
quan sent aquella ferum li cau la moral per terra.
I aquesta olor de "3 en 1"?
que no majestat, és que m'ho perfumo.
Aquí han gratat prou que m'ho ensumo,
si enxampo al rufià el trinxo i me'l fumo.
Crida al bufó que el posa al dia
i esclata el banyut maleint a l'harpia.
Li posa preu al cap del manso
i el guerxo bufó escampa el romanço.
Tots els plebeus del poblat parlen de la sobirana,
del cantautor desdentat i del monarca que brama.
Es pot sentir per la vall el so de les caramelles
que els cavallers van cantant a les formoses donzelles.
Doncs ja ho sabeu, no badeu tant o la parenta us fotran.
No us refieu de cap cantant i menys si ve tirant lo blanc.
Autor(es): Josep Andújar "Sé"
